HISTÒRIA CAGANER

Anys i anys fa aquesta història, però ha perdurat a la memòria. Ara us explicarem com va ser tot i vosaltres jutjareu si va ser sort. Joan és el protagonista, un bon pagès català amb barretina que va iniciar la tradició ara ben vista. Cuidava de l'hort i el bestiar a la masia familiar que va heretar, quan va arribar una terrible sequera fent la collita impossible. En aquesta zona de Catalunya, la terra estava ben seca i no plovia. _Què faré perquè l'hort doni fruits?, pensava Joan cada dia observant trista la sequina assegut sota una alzina. Una jornada, la seva dona Vicenta va oblidar tancar la vaca a l'estable i al matí va trobar, que l'animal esgotat gairebé tot el camp havia cagat.

En comptes de recollir aquell desastre, la pagesa s'hi va acostar forca a la mà i, amb l'àrida terra, tot ho va estudiar. Van passar dies i dies, de sol a lluna, de lluna a sol, i de gota ni una. Igualment, el bon Joan regava l'hort amb l'esperança de l'optimista i la fe de qui creu allò que no veu. Fins que amb un cant matiner del gall uns brots verds es van obrir pas, just a les fileres de terra de la masia on ella va amagar les escombraries animal. En treure's el parell de pagesos, no es podien creure el miracle. _Això han estat les caques de la vaca! va exclamar la dona contenta. I, després, li ho va explicar al seu marit, que va tenir una bona idea: _El que hem de fer, amor meu, és escampar caques per tot arreu!

Es van organitzar de manera que ella cuinava gairebé tot el dia i ell mantenia la terra humida. Tots dos havien de menjar prou per poder defecar per la masia. I, en un lloc diferent cada cop, van fertilitzar el camp amb alegria. Els seus veïns també pagesos van quedar sorpresos. Tots volien saber-ne el secret, que els va compartir Joanet. Al final de l'època de collita, van celebrar plegats l'abundància que els va portar la vaca Pepita. Any rere any, van repetir el ritual, cada hivern, cap al Nadal. Des d'aleshores, a Vicenta i Joanet se'ls coneix, més enllà del seu poblet, com qui va portar bona ventura els catalans de pagès o la parella de Caganers. Però, encara no content del tot ell, que era força somiador, va proposar al seu amor: I si fem somriure més gent? Ella va veure clar què tenia al cap. Dit i fet, que la parella es van preparar la maleta i amb un desig viatgen pel món: escampar felicitat per a tots!